• Revista Sagrat Cor

Classe endreçada...


Classe endreçada, llibres i llibretes que fan olor de nou, llapis amb una punta que mai tornaran a tenir, el cartell de benvinguda llest i nervis, molts nervis. Són les 8:45 del matí i perfilem els últims detalls perquè la classe sigui acollidora pels vint-i-cinc nens i nenes de cinc i sis anys que estan a punt d’arribar.


Som mestres, tutors de primer de primària i en quinze minuts cinquanta ulls estaran fixats en nosaltres! La il·lusió ens envaeix, tenim molta feina feta i preparada de fa temps, sortirà bé...

Baixem les escales per anar al pati central, és el primer dia d’escola i els nens i nenes de primer ens esperen amb els seus familiars per superar millor la “crisi del primer dia de primària”. Comencen les preguntes i dubtes dels grans i les rialles i alguns plors dels petits. Arriba el moment, l’acomiadament dels pares ens recorda a ET i Elliot però els nens enfilen el pati amb confiança, al més pur estil de Reservoir Dogs...


Els nens i nenes seuen on volen, a alguns no els hi toquen els peus a terra i no saben ni a on guardar el seu estoig nou que tanquen i obren constantment. Quan comencem a parlar em miren i escolten (un miratge, la confiança arriba al cap d’uns dies), expliquem que farem i quines són les rutines més bàsiques. Són esponges, absorbeixen tota la informació i a poc a poc perden la vergonya, els més agosarats ja et pregunten i els altres ho gestionen com poden, al cap i a la fi, tot just ens comencem a conèixer. Fins i tot et pregunten que si començarem a treballar però és el primer dia i no es treballa el primer dia!


El dia passa ràpidament, ha anat molt bé! No sembla una missió impossible pujar i baixar dos pisos o moure’s pel pati amb més llibertat. El primer dia dels nens i nenes de primer de primària ha passat i tots plegats estem cansats però per les cares d’alegria amb les que marxen cap a casa estem segurs que ha sigut un gran dia ple d’emocions.

Estem al juny, nou mesos han passat i els nens i nenes de primer ja no recorden aquelles sensacions del qui comença un nou camí. Han après, ens han ensenyat, han compartit, han madurat, s’han emocionat, han superat reptes importants, hem crescut plegats! Aquest camí, de vegades, no ha estat fàcil però ha valgut molt la pena.


Aquells primers nervis i il·lusions ara són satisfaccions, moments gratificants, vivències emocionants i, perquè no dir-ho, esgotament físic i mental i alguna que altra frustració però hi ha quelcom que no ha canviat, els somriures i la vitalitat d’aquells vint-i-cinc nens i nenes que, en un parell de mesos de descans i també de treball de planificació, podrem tornar a gaudir en un nou primer dia d’escola però ja amb la seguretat i confiança que dóna estar a segon de primària.


Suposo que són aquesta espontaneïtat, vitalitat i alegria que et donen els nens dia rere dia que ens fa pensar la gran fortuna que tenim els mestres de tenir-los a ells com a companys d’ensenyament i d’aprenentatge. I si no ho creieu així, digueu-me:

A qui de vosaltres us reben cada dia a la feina amb vint-i-cinc sincers somriures d’orella a orella? Els trobarem a faltar aquest estiu!

368 vistas

© 2023 Vedruna Sagrat Cor

  • Negro del icono de Instagram
  • Black Facebook Icon
  • Negro Twitter Icono