• Revista Sagrat Cor

Futura Jo


La nostra companya, Claudia Fernàndez Melgar, ha estat triada com a

guanyadora de la 16a edició del Premi Pilarín Bayés en la categoria de cicle

superior amb el conte FUTURA JO , que formarà part, conjuntament amb els

altres contes guanyadors, d’un llibre “Els drets dels infants” en el qual la Pilarín

ja hi està treballant amb les il·lustracions.


ENHORABONA Claudia!!!!



FUTURA JO


Futura jo, he decidit començar a escriure les meves memòries. Em dic Aixa i tinc dotze anys; visc a Timbu, la capital de Bután. Fa cosa de dos mesos, el meu pare va morir degut a un accident de cotxe, així que no teníem diners perquè la meva mare no treballava. De fet, va ser ella la que va decidir, pel nostre bé, que ens havíem de separar. La meva mare ara treballa a Burnéi (o al menys allí va marxar quan ens vam acomiadar) i les meves germanes estan repartides per Bután. Realment, no podia queixar-me de la meva antiga vida, no ho tenia tot, però anava a l’escola, tenia amigues, tenia una vida de veritat… Ara, en canvi, em passo les vint-i-quatre hores del dia treballant en una fàbrica de teixits, sense gairebé descans. Tan sols ens podem dutxar un cop per setmana i no podem sortir de la fàbrica perquè tot això no és legal, i si ens agafa la policia i ens demana la identificació, no podem ensenyar-li res.

A vegades em pregunto com una mort pot canviar tant una vida, com una vida pot canviar tant d’un dia per l’altre…


No sé quina és la data d’avui, ni tampoc l’hora, perquè el temps no es pot controlar quan estàs tancada dintre d’una fàbrica. L’únic que sé, és que avui és dijous, perquè el dijous és el dia de la dutxa, el meu dia preferit, perquè puc deixar la meva feina, encara que sigui només deu minuts, i agafar-me un descans. Futura jo, avui hem dinat un bol d’arròs blanc i una mica de pa. Havia oblidat explicar, que cada setmana hi ha algú que surt de la fàbrica -amb molta cura perquè la policia no el vegi- per comprar menjar. Aquesta setmana ha anat un amic meu que es diu Eytan, vam arribar el mateix dia a la fàbrica, ell és un any més gran que jo, i no és de Bután, és de l’Índia.

El cas és, que dintre de dues setmanes em toca a mi fer la compra, i estic molt contenta de poder sortir de la fàbrica després de tant de temps. Tots diuen que és perillós, i és veritat que hi ha hagut gent que ha marxat i no ha tornat, però a mi em sembla una idea genial tenir un parell d’hores de llibertat pròpia.


Hola de nou futura jo! Avui he fet jo la compra, i tinc un nou secret que ni tan sols li he explicat a l’Eytan, només l’escriuré en aquest full. Quan he sortit a comprar el menjar, he conegut a una nena rica de Bután, es diu Nilli. Crec que tenim moltes coses en comú, i mentre estava amb ella m’he sentit com si la conegués de tota la vida, com si fóssim germanes. He fet una cosa que no hauria d’haver fet; li he explicat tot sobre la fàbrica i sobre mi, i ella ha promès que no ho explicaria a ningú. Hem quedat que podem veure’ns a través d’una reixa de la fàbrica. La Nilli és meravellosa.

Futura jo, avui la Nilli ha vingut a visitar-me. Hem parlat de moltes coses, ens hem explicat secrets, hem llegit una revista… Coses normals que fa la gent normal. Però la nostra amistat no és normal; al nostre país els rics i els pobres no es poden barrejar, però a nosaltres això no ens importa. Ella és rica i jo ni tan sols sóc legal, però no ens importa, perquè l’únic que volem és estar juntes.

Futura jo, la Nilli i jo ja portem moltes setmanes parlant i explicant-nos coses cadascuna des d’un costat de la reixa, però avui l’he notat diferent, molt més seriosa que de costum. Ella no m’ explicava res, era jo la que parlava, i es limitava a assentir amb el cap quan li feia una pregunta o a dir que sí tímidament. Al final m’he atrevit a preguntar-li què li passava, i el que m’ha respost m’ha deixat sense paraules durant uns segons; m’ha dit que volia explicar el meu secret, que volia anar a la policia a denunciar les nostres condicions. Que els infants no han de treballar, i molt menys en les condicions en les que estem nosaltres. Al principi he pensat que era una idea horrible, però després he reconegut que no m’agrada ser com sóc, i vull una vida com cal, una vida normal. Així que, encara que m’ha costat, li he dit que sí.


Futura jo, ara (crec) que ja tinc una vida. L’Eytan, jo i tots els de la fàbrica tenim una vida. Com has pogut deduir, la Nilli va denunciar la fàbrica a la policia; ara, el cap de la fàbrica està empresonat, i tots els treballadors estem en altres cases i tenim papers d’identificació. Jo visc amb la Nilli; quan els seus pares es van assabentar de la meva situació van voler adoptar-me i donar-me tot el que no tenia. Ara vaig a l’escola i jugo en un equip de futbol.

Però no només això, també lluito perquè altres milers de nens no hagin de viure el que he viscut jo. He decidit compartir la meva experiència i escriure les coses més importants de la meva història perquè ningú hagi de tornar-la a escriure mai més. Ja no tornaré a dir ‘futura jo’, perquè he après que no he de planificar el futur, que he de prendre decisions al moment exacte perquè aquest moment arribarà, en algun moment o altre, arribarà.



Nit

0 vistas

© 2023 Vedruna Sagrat Cor

  • Negro del icono de Instagram
  • Black Facebook Icon
  • Negro Twitter Icono